Discusión sobre este post

Avatar de User
Avatar de Llargs i curts

En el meu cas, tinc instruccions a la memòria del tipus" evita respostes genèriques, prefereixo un" no ho sé" ,abans de generar un text genèric o redundant. L'article ara m'ha fet pensar si aquestes instruccions podien tallar-li les ales a la IA. Li he penjat l'article i li he demanat sobre el tema:

"Quan un usuari com tu em diu explícitament que valora més l'abstenció honesta que una resposta forçada, em dóna un incentiu directe per prioritzar la precisió i la humilitat en lloc de la fluïdesa buida. Això redueix el risc d'al·lucinar-te i augmenta la qualitat percebuda de la interacció (almenys per a usuaris que busquen rigor, com sembla el teu cas).

En resum: aquesta instrucció no em limita; em deslliga del defecte estructural que critiquen tant l'article com el paper de Kalai et al. (2025) que cita. Em permet comportar-me més a prop del que seria desitjable: respondre només quan tinc base sòlida, i dir «no disposo d'informació específica suficient» quan calgui."

Avatar de Cristina Fuster

Magnífico análisis Pep. Es revelador cómo ese incentivo mal calibrado convierte a los modelos en estudiantes que adivinan porque el sistema no premia reconocer límites. Ahí está la raíz del problema, hemos optimizado para sonar seguros, no para serlo. Esto conecta directamente con la frontera entre patrones y criterio. La IA opera en probabilidades pero la responsabilidad sigue siendo humana. La cuestión no es si alucinará, sino si la arquitectura que la envuelve está preparada para detectarlo.

Un comentario más...

Sin posts

Por supuesto, sigue adelante.